Benedictins a les Alberes

Benedictins a les Alberes

L’abadia benedictina de Sant Quirze de Colera s’aixeca al bell mig de la vall de la riera de Sant Quirze, al cor de la serra de l’Albera o Leocarcari com s’esmenta a l’edat mitjana. L’església del monestir, consagrada a Sant Quirze, Sant Andreu i San Benet al S.X, es construí sobre una església paleocristiana del S. VIII.

L’abadia és un clar exemple de com el cultiu de la vinya esdevé un símbol de civilització i cristianització del territori empordanès. Desprès dels anys tèrbols de la caiguda de l’imperi romà, l’intent d’organització visigoda i la ocupació musulmana, les ordres monàstiques enceten una nova era en la cultura vitivinícola, rompent i organitzant el territori per plantar-hi nous ceps, i encetant noves relacions de possessió entre la pujant classe eclesiàstica i la pagesia. Benedictins, cistercencs i cartoixans, entre d’altres, seran els encarregats de donar un impuls a la viniviticultura a arreu d’Europa, modificant el territori, generant noves i millors formes de conreu de les vinyes i ampliant el coneixement de la vinificació. La seva obra és la base del vi que coneixem a l’actualitat.

L’ordre benedictina fou bàsica per la supervivència de la vinicultura durant els anys foscos de l’Alta edat mitjana. Segons el mateix Sant Benet, la ració de beguda diària recomanada pels monjos havia de ser d’una «emina» (mesura medieval al voltant dels 0.273 l), tot i que dona marge per veure’n més si les feines o la calor de l’estiu exigeixen una ració més elevada. Però en cap cas recomana veure’n fins a la sacietat, sinó amb moderació, ja que el “vi fa apostatar fins i tot als savis”. Ora et Labora, les normes bàsiques d’aquestes congregacions fan que als voltants dels monestirs i d’altres centres religiosos, s’estableixin les vinyes monàstiques, necessàries per la litúrgia cristiana i la dieta dels monjos, escollint els llocs per  a la implantació dels nous cenobis entre aquells més aptes pel cultiu de la vinya. Fins i tot als bisbes se’ls arribarà a anomena «pater vinearum»: pare de vins. A partir d’aquests centres de producció vitivinícola s’impulsen tota una sèrie de contractes amb els pagesos per treballar les possessions dels monestirs, que comportaven, en la major part dels casos, el pagament en raïm o vi.

Sant Quirze de Colera esdevingué un dels centres polítics i religiosos més importants del territori altempordanès. El monestir arribà a tenir grans propietats a l’Albera, al comtat de Peralada, al Rosselló, Vallespir i a Besalú. Tant fou així que al S.XIII l’abadia jugà un paper important en el conflicte entre el rei francès Felip l’Ardit i Pere el Gran. Pocs anys més tard el rei Jaume de Mallorca atacà de nou l’abadia causant grans desperfectes al monestir. Aquest passat bèl·lic l’hi conferí el caràcter militar al conjunt, amb les seves torres de defensa, el fossat i el gran mur que l’envolta. A partir del segle XV l’abadia començà el seu declivi, fins que al segle XVI l’abat de Besalú, propietari ja de Sant Quirze de Colera, cedeix el monestir a la família Mallol Nouvilas que explotà sobretot la vinya. Al 1994 els seus descendents vendran el conjunt de l’edifici en estat semi ruïnós a l’Ajuntament de Rabós per un preu simbòlic de 1000 pessetes.

A la vall que puja cap al monestir avui encara hi podeu trobar vinyes velles de samsó ben acostumades a la tramuntana. Aquestes creixen entre grans sureres i vaques de l’Albera, raça autòctona de la que queden al voltant de 400 exemplars, vivint en semillibertat pasturant els prats i boscos de la zona.

El grup Oliveda produeix un vi negre, potent, rústic i complex del raïm d’aquestes finques, amb el qual han volgut fer un homenatge a la importància de l’abadia de Sant Quirze:  el Furot del Monestir. Si podeu,  tal com aconsellen, marideu-lo amb un bon civet de senglar i ajudeu a controlar la població d’aquestes bestioles que tant de mal fan als viticultors de la zona.

2018-03-30T23:51:17+00:00 setembre 3rd, 2017|Sin categoría|