Moscatell mon amour

Moscatell mon amour

El Moscatell és un raïm antic amb olor oriental. Se’n conreen al voltant d’unes dues-centes varietats diferents al llarg de tota la mediterrània i el més probable és que provinguin, totes elles, d’un ancestre comú. És un varietat que ens enllaça amb aquells navegants fenicis, grecs i romans que portaren fins a les nostres costes el saber i l’art del vi antic.

Alguns autors situen el seu conreu primari a la vores del Mar Negre, d’allà s’estengué  fins a l’illa de Samos, per crear desprès un autèntic empori a la ciutat Egípcia d’Alexandria. Aquí va prendre un dels seus noms -Moscat d’Alexandria-  fins que els romans l’escamparen, donant-li enorme fama, per tota la mediterrània occidental. Plini el Vell al S. I d.C ja la descrigué a la seva obra Naturalis Historia anomenant-la Vitis Apiana, el raïm de les abelles, ja que la seva dolçor les atreia de manera particular. Aquesta varietat ha donat nom a variants que s’estenen per tot el mediterrani occidental: abeier o beier a Catalunya; abihano, abhelano, abhié o abhelè a Occitània,  abejar i abejera a Castella i Andalusia; abbelain a França, abelhal , abhelas o abelleiro a Galizia i Portugal o vespaiola, vesparola i vespolina a Itàlia.

Fou una de les varietats més comunes a l’Edat mitjana. Al 1384 l’influent monjo i escriptor franciscà Francesc Eiximenis, l’esmenta a “Com usar bé de beure i menjar” (un apartat de la seva  obra monumental Lo Crestià), on dóna consells pràctics i relata els costums i les normes morals a la taula de la baixa edat mitjana: “Mon beure, quant al vyn blanch, és aquest: bech grech d’estiu, e d’hivern cuyt, o moscatell, malvasia, tribià, còrcech, ho càndia o vernaça”.

És un raïm dolç de color verd grogós, fresc i boníssim com a raïm de taula. Quan s’asseca fa una pansa dolça i llépola, perdurable estacions enllà desprès de la collita. Just per aquest motiu els musulmans n’incentivaren el conreu al llarg de tot el seu regnat a la península ibèrica.

Al Penedès en fan vi sec. Al Priorat, l’Empordà i Alella en cupatge i escumós, tot i que el seu ús més estès es troba en els vins dolços com les misteles de València i els moscatells d’Alacant, de l’Empordà, del Penedès i del Priorat. Al Rosselló es creà un denominació pròpia, la del Muscat de Rivesaltes, que dona cabuda als vins dolços naturals de Banyuls, Maurí i Rivesaltes.

Nosaltres som incondicionals de la mistela de la Coma de Conill de Colera (Alt Empordà), finíssima, d’un olor fresc i penetrant. L’amic Marc, el seu productor, deixa pansificar el raïm a la planta i abans que el most es transformi en vi en talla la fermentació amb esperit de vi, aconseguint el que s’anomena un vi mut, una mistela. No us escarrasseu en buscar-la en les prestatgeries de cap vinacoteca!

Si flaireu olor a raïm en un vi, no en dubteu pas, malgrat el que digui l’etiqueta, de ben segur que en el cupatge hi duu grans de Moscatell!

2018-03-30T23:51:17+00:00 setembre 3rd, 2017|Varietats|