El vi i el monaquisme femení a l’edat mitjana en territori català.
El cas del monestir de Sant Daniel de Girona
Projecte de Romina Ribera guanyadora de la VII Beca Emili Giralt de les Cultures del vi del Vinseum
Segurament no som gaires les que hem tingut ocasió de travessar les portes d’accés d’un dels grans monestirs femenins històrics de Catalunya: el monestir benedictí de Sant Daniel de Girona. Situat a les portes del gran pulmó verd de la ciutat, des d’on una infinitat de corriols s’enfilen vers les Gavarres. Encara som menys les que hem pogut posar les mans i la mirada sobre importantíssim fons documental que s’hi conserva. Tot i que el monestir és obert a qui en vulgui consultar l’arxiu. Pergamins, llibres de comptes i capbreus que abasten la història d’una comunitat que hi perviu des del segle XI.
Sovint oblidem que la història l’han escrit les plomes dels homes, i no la de les dones. Homes que han construït relats segons la seva mirada, provocant la invisibilitat del paper que jugaren les dones en molts àmbits de la societat. El món del vi no està exempt de les conseqüències i les repercussions que aquesta invisibilitat ha tingut fins avui dia.
Proveu de fer una cerca a Google sobre la història del vi en l’edat mitjana (en castellà tindreu un ventall més ampli d’opcions en xarxa) i busqueu-hi alguna referència a les dones. Les cerques us parlaran dels monjos, els pagesos, els nobles i els senyors feudals. Però no de monges, ni de pageses i amb prou feines de senyores feudals. I tot i que, certament, el masculí s’utilitza en la nostra llengua com a element neutre que engloba els dos gèneres, en l’imaginari col·lectiu, quan llegim aquests textos se’ns dibuixen sempre figures masculines.
Un dels “mantres” que trobareu repetit a internet i en la bibliografia més divulgativa és la dels monestirs benedictins com a autèntics missioners repobladors. Impulsors de la gran rompuda de terres, responsables de l’ampliació dels cultius i de la reactivació de l’expansió de la vinya, en l’edat mitjana. Jo mateixa des de Glops d’història també he caigut en la inèrcia de no esmentar el paper de les dones en els nostres articles de recerca.
És cert que el pes dels monestirs femenins en la construcció d’aquest nou paisatge fou menor respecte al dels cenobis masculins, atès que eren molt inferiors en nombre.
Tot i així, en la bibliografia sobre la història de la vinya i el vi, resulta eixordant el silenci envers el paper dels monestirs femenins. Manquen propostes d’estudis en clau de gènere.
Enguany el Museu de les cultures del vi de Catalunya – Vinseum– acaba de premiar-me amb la VII Beca Emili Giralt i Raventós de les cultures del Vi. El projecte de recerca duu com a títol “El vi i el monaquisme femení en edat mitjana en territori català. El cas del Monestirs de Sant Daniel de Girona“. Un dels objectius és posar llum sobre el paper de les dones en la història del vi català, durant l’Edat Mitjana.
El projecte va néixer arran de l’estudi preparatiu del cicle de visites “Vi i Monestirs” per a la Denominació d’Origen Empordà. Durant el procés de coordinació de les activitats -finalment posposades arran de la pandèmia- vaig proposar a l’arxiu de Sant Daniel de Girona buscar documents que ajudessin a conèixer com la comunitat es proveïa de vi per al seu consum intern: si cobrava els drets amb raïm o si constaven vinyes en propietat sota els seus dominis.
El Monestir benedictí femení de Sant Daniel recentment ha iniciat una etapa d’obertura per fer valdre el propi llegat i transferir-lo a la ciutadania. L’important fons documental que s’hi conserva podria ajudar-nos a respondre algunes preguntes tals com: els cenobis femenins produïen directament el seu vi? Tenien excedents, en venien? Com organitzaven les veremes?
On són les dones en la història del vi català?
En l’actualitat és un fet recurrent que s’organitzin xerrades o tastos i que es publiquin llibres o articles reivindicant el paper de la dona tant en l’àmbit de la sumilleria com de l’enologia o la viticultura.
El projecte de recerca que he presentat, premiat per la VII Beca Emili Giralt, busca posar llum sobre el paper de les dones, també en aquells anys que la historiografia ha considerat crucials per la construcció de la tradició vitivinícola del país.
Qui sap quines sorpreses ens depara la documentació derivada de la gestió i administració del patrimoni, o les rendes gestionades per la priora, l’abadessa, la pietera, la infermera o la cambrera del monestir.
Tenim un any i molta feina al davant i un bon hivern per dedicar-nos a la recerca.
Agraïments
Des d’aquí un sentit agraïment al Vinseum i al jurat de la convocatòria; al professor Ramon Martí de la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu suport i consell, i per acceptar fer de tutor de la recerca; a la Sílvia Mancebo, arxivera del Monestir i a la Núria Tura per obrir-me les portes del Monestir. I a l’Oriol Vicente per la seva ajuda incondicional i per esperonar-me sempre a seguir.
