Project Description

El vi i el monaquisme femení en l’edat mitjana

de Romina Ribera guanya la VII Beca Emili Giralt del Vinseum

La Romina Ribera de Glops d’història guanya la VII beca Emili Giralt i Raventós – Cultures del vi- del Vinseum amb un projecte de recerca titulat “el vi i el monaquisme femení”, que vol posar llum sobre el paper de les dones en la història del vi català, durant l’Edat Mitjana.

La pandèmia ha frenat la nostra tasca de divulgació de la història del vi català, però ens ha deixat temps per dedicar-nos a fer recerca. Amb aquest premi el Vinseum Museu de les cultures del vi de Catalunya– ens ajuda a fer-la possible.

El vi i el monaquisme femení en l’edat mitjana en territori català
El cas del monestir de Sant Daniel de Girona

Segurament no som gaires els que hem tingut ocasió de travessar les portes d’accés d’un dels grans monestirs femenins històrics de Catalunya: el monestir benedictí de Sant Daniel de Girona. Situat a les portes del gran pulmó verd de la ciutat, des d’on una infinitat de corriols s’enfilen vers les Gavarres. Encara som menys els que hem pogut posar les mans i la mirada sobre importantíssim fons documental que s’hi conserva. Tot i que el monestir és obert a qui en vulgui consultar l’arxiu. Pergamins, llibres de comptes i capbreus que abasten la història d’una comunitat que hi perviu des del segle XI.

Capbreus

Capbreus de la Priora del Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge conservats al Monestir de Sant Daniel de Girona

Sovint oblidem que la història l’han escrit les plomes dels homes, i no la de les dones. Homes que han construït relats segons la seva mirada, provocant la invisibilitat del paper que jugaren les dones en molts àmbits de la societat. El món del vi no està exempt de les conseqüències i les repercussions que aquesta invisibilitat ha tingut fins avui dia.

Proveu de fer una cerca a Google sobre la història del vi en l’edat mitjana (en castellà tindreu un ventall més ampli d’opcions en xarxa) i busqueu-hi alguna referència a les dones. Les cerques us parlaran dels monjos, els pagesos, els nobles i els senyors feudals. Però no de monges, ni de pageses i amb prou feines de senyores feudals. I tot i que, certament, el masculí s’utilitza en la nostra llengua com a element neutre que engloba els dos gèneres, en l’imaginari col·lectiu, quan llegim aquests textos se’ns dibuixen sempre figures masculines.

Un dels “mantres” que trobareu repetit a internet i en  la bibliografia més divulgativa és la dels monestirs benedictins com a autèntics missioners repobladors. Impulsors de la gran rompuda de terres, responsables de l’ampliació dels cultius i de la reactivació de l’expansió de la vinya, en l’edat mitjana. Nosaltres mateixos, des de Glops d’història, hem caigut en la inèrcia de no esmentar el paper de les dones en els nostres articles de recerca.
És cert que el pes dels monestirs femenins en la construcció d’aquest nou paisatge fou menor respecte al dels cenobis masculins, atès que eren molt inferiors en nombre.

Tot i així, en la bibliografia sobre la història de la vinya i el vi, resulta eixordant el silenci envers el paper dels monestirs femenins. Manquen propostes d’estudis en clau de gènere.

La recerca sobre el vi i el monaquisme femení que engegaré gràcies a l’obtenció de la Beca del Vinseum, va néixer arran de l’estudi preparatiu del cicle de visites “Vi i Monestirs” per a la Denominació d’Origen Empordà. Durant el procés de coordinació de les activitats -finalment posposades arran de la pandèmia- vaig proposar a l’arxiu de Sant Daniel de Girona buscar documents que ajudessin a conèixer com la comunitat es proveïa de vi per al seu consum intern: si cobrava els drets amb raïm o si constaven vinyes en propietat sota els seus dominis.

Guanyadora VII Beca Emili Giralt i Raventós del Vinseum

Pati del Monestir de Sant Daniel de Girona

El Monestir benedictí femení de Sant Daniel recentment ha iniciat una etapa d’obertura per fer valdre el propi llegat i transferir-lo a la ciutadania. L’important fons documental que s’hi conserva podria ajudar-nos a respondre algunes preguntes tals com: els cenobis femenins produïen directament el seu vi? Tenien excedents, en venien? Com organitzaven les veremes?

On són les dones en la història del vi català?

En l’actualitat és un fet recurrent que s’organitzin xerrades o tastos i que es publiquin llibres o articles reivindicant el paper de la dona tant en l’àmbit de la sumilleria com de l’enologia o la viticultura.

El projecte de recerca que hem presentat, premiat per la VII Beca Emili Giralt, busca posar llum sobre el paper de les dones, també en aquells anys que la historiografia ha considerat crucials per la construcció de la tradició vitivinícola del país.

Qui sap quines sorpreses ens depara la documentació derivada de la gestió i administració del patrimoni, o les rendes gestionades per la priora, l’abadessa, la pietera, la infermera o la cambrera del monestir.

Tenim un any i molta feina al davant i un bon hivern per dedicar-nos a la recerca.

Agraïments

Des d’aquí un sentit agraïment al Vinseum i al  jurat de la convocatòria; al professor Ramon Martí de la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu suport i consell, i per acceptar fer de tutor de la recerca; a la Sílvia Mancebo, arxivera del Monestir i a la Núria Tura per obrir-me les portes del Monestir. I a l’Oriol Vicente per la seva ajuda incondicional i per esperonar-me sempre a seguir.